La burgesia alacantina al segle XIX. “L’aristocràcia del bacallà”

Les nostres comarques destaquen per la manca d’aigua que no permeté el floriment de l’agricultura, per això Alacant es va projectar sobre la mar. Per ell eixien tota mena de productes propis, destacant el vi, les panses o la barrella, o els vinguts des de Castella i vaixells de tot arreu desembarcaven en ell les seues mercaderies. Una de les principals importacions seria la deles salaons, principalment elbacallà, però també molts altres com la tonyina, el bonítol i més.

Al darrere del bacallà, aliment bàsic de consum de les classe…

Rafael Altamira i Crevea

(Alacant, 1866 – Ciutat de Mèxic, 1951). Va ser escriptor, advocat, professor, historiador, diplomàtic i jurista. Sens dubte un dels alacantins més il·lustres que mai ha hagut.

El va tocar viure una època molt inestable d’Espanya, la I República, la restauració borbònica, la II República i…