L’horta d’Alacant. Arquitectura i oci de l’oligarquia alacantina (investigació acad.)

El present article és un recull de diferents treballs de Maria Teresa Riquelme Quiñonero al voltant de les edificacions a l’Horta d’Alacant, especialment de les de caràcter civil. Riquelme Quionero és Professora Associada, Departament d'Humanitats contemporànies, Àrea de Antropologia social de la Universitat d’Alacant.

Les torres de l’horta d’Alacant (1er ESO, 2on ESO)

Les Torres de l’Horta d’Alacant Es tracta d’un sistema defensiu que es va anar aixecant a l’Horta durant el segle XVI principalment per a protegir persones, béns i estris davant l’atac dels corsaris barbarescos que realitzaven ràtzies a les nostres costes. Els algerians i tunisians, d’acord amb els turcs, atacaven contínuament les poblacions costaneres per obtenir botins i captius que després....

La burgesia alacantina al segle XIX. “L’aristocràcia del bacallà” (4t ESO, 1BAT)

La burgesia alacantina al segle XIX. “L’aristocràcia del bacallà” Les nostres comarques destaquen per la manca d’aigua que no permeté el floriment de l’agricultura, per això Alacant es va projectar sobre la mar. Per ell eixien tota mena de productes propis, destacant el vi, les panses o la barrella, o els vinguts des de Castella i vaixells de tot arreu desembarcaven en ell les seues mercaderies. Una de les principals importacions seria la deles salaons, principalment elbacallà, però també molts altres com la tonyina, el bonítol i més. Al darrere del bacallà, aliment bàsic de consum de les classe...

Les Germanies (2on ESO)

Les Germanies El juny 1521 va esclatar el conflicte de les Germanies al Regne de València. VA ser un període convuls que coincidí amb el canvi de Dinastia en la Corona d’Aragó. Carles I, de la casa d’Habsburg succeïa el seu avi, Ferran II, de la casa de Trastàmara. Al darrere de la revolta trobem els petits i mitjans artesans i comerciants de les ciutats, la petita burgesia, i els camperols pobres...

El reg tradicional a l’Horta d’Alacant (1er i 2on ESO)

El cultiu de l’Horta d’Alacant va ser possible gràcies a un seguit d’infraestructures que duien l’aigua des del riu Montnegre fins als camps de la Condomina, Sant Joan i Mutxamel. Aquest sistema de regadiu té el seu origen en els temps dels romans, dels quals ja coneixem séquies, com la dels Enamorats, que venia des d’un poc més amunt de l’actual pantà de Tibi fins a Sant Joan, així com altres infraestructures escampades per tota l’horta. Els àrabs van perfeccionar i....

El Campello: De l’Horta a la mar. De la mar a la platja. De la platja al ciment (investigació acad.)

 La intenció d’aquest treball, resum del llibre de Gerardo Muñoz, és posar en relleu un seguit de dades referents a l’economia del municipi del Campello com a part integrant de l’Horta d’Alacant, una horta que en part ha desaparegut, però que encara, en determinats punts, manté un cert potencial. Una horta que hem de mirar des del punt de vista de la tradició econòmica que explica la major part del seu patrimoni: els centres urbans,...

L’Horta d’Alacant: Arquitectura i oci de l’oligarquia alacantina (investigació acad.)

El present article és un recull de diferents treballs de Maria Teresa Riquelme Quiñonero al voltant de les edificacions a l’Horta d’Alacant, especialment de les de caràcter civil.l patrimoni està estretament relacionat amb la identitat i la cultura, com a element de reafirmació davant “l'empenyiment de l’uniformisme cultural” (Fernández la Pau). Per a Beatriz Martín de la Rosa, el “patrimoni és...

Micro-biografia: Amado Granell (4t ESO, 2BAT)

Fa pocs dies ens llevarem amb la notícia que Amado Granell donarà nom a una estació de metro de la Línia 10 de València. Doncs molt bé. València, que lluny. Amado Granell. Qui nassos és aquest paio? Doncs fora bromes, Amado Granell i Mesado va ser un heroi de la Segona Guerra Mundial, ni més ni menys va ser l’alliberador de París. Bé, no només ell, però sí que va ser el primer a arribar fins al cor de París, fins...

Micro-biografia: Rafael Altamira i Crevea (4t ESO, 2BAT)

Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 1866 - Ciutat de Mèxic, 1951). Va ser escriptor, advocat, professor, historiador, diplomàtic i jurista. Sens dubte un dels alacantins més il·lustres que mai ha hagut. El va tocar viure una època molt inestable d’Espanya, la I República, la restauració borbònica, la II República i...

L’horta d’Alacant i el seu reg (investigació acad.)

És una plana litoral de caràcter diluvial regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble). El territoricultivat està delimitat per les serres de Bonalba i Ballestera i el barranc d’Aigües de Busot, on comença la comarca que es coneix com...