El Campello: De l’Horta a la mar. De la mar a la platja. De la platja al ciment (investigació acad.)

 La intenció d’aquest treball, resum del llibre de Gerardo Muñoz, és posar en relleu un seguit de dades referents a l’economia del municipi del Campello com a part integrant de l’Horta d’Alacant, una horta que en part ha desaparegut, però que encara, en determinats punts, manté un cert potencial. Una horta que hem de mirar des del punt de vista de la tradició econòmica que explica la major part del seu patrimoni: els centres urbans,...

L’Horta d’Alacant: Arquitectura i oci de l’oligarquia alacantina (investigació acad.)

El present article és un recull de diferents treballs de Maria Teresa Riquelme Quiñonero al voltant de les edificacions a l’Horta d’Alacant, especialment de les de caràcter civil.l patrimoni està estretament relacionat amb la identitat i la cultura, com a element de reafirmació davant “l'empenyiment de l’uniformisme cultural” (Fernández la Pau). Per a Beatriz Martín de la Rosa, el “patrimoni és...

Micro-biografia: Amado Granell (4t ESO, 2BAT)

Fa pocs dies ens llevarem amb la notícia que Amado Granell donarà nom a una estació de metro de la Línia 10 de València. Doncs molt bé. València, que lluny. Amado Granell. Qui nassos és aquest paio? Doncs fora bromes, Amado Granell i Mesado va ser un heroi de la Segona Guerra Mundial, ni més ni menys va ser l’alliberador de París. Bé, no només ell, però sí que va ser el primer a arribar fins al cor de París, fins...

Micro-biografia: Rafael Altamira i Crevea (4t ESO, 2BAT)

Rafael Altamira i Crevea (Alacant, 1866 - Ciutat de Mèxic, 1951). Va ser escriptor, advocat, professor, historiador, diplomàtic i jurista. Sens dubte un dels alacantins més il·lustres que mai ha hagut. El va tocar viure una època molt inestable d’Espanya, la I República, la restauració borbònica, la II República i...

L’horta d’Alacant i el seu reg (investigació acad.)

És una plana litoral de caràcter diluvial regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble). El territoricultivat està delimitat per les serres de Bonalba i Ballestera i el barranc d’Aigües de Busot, on comença la comarca que es coneix com...

L’Horta d’Alacant (1er i 2on ESO)

L’Horta d’Alacant és un espai que s’estén entre la Serra Grossa, el Maigmó i les llomes del Garbinet. Gràcies a les aigües del riu Montnegre, en aquesta zona va haver-hi una intensa activitat d’explotació agrícola, on encara ara es conserven estructures hidràuliques des de temps dels romans...

L’Horta d’Alacant (I) Tots els colors del verd (investigació acad.)

L’Horta d’Alacant és un espai compartit entre els municipis d’Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant i el Campello. Gràcies a les aigües del riu Montnegre,en aquesta zona va haver una intensa activitat d’explotació agrícola,on encara ara es conserven estructures hidràuliques des de temps dels romans...

Les llegendes de la nostra Comunitat (2º ESO)

Taller d´escriptura: LES LLEGENDES DE LA NOSTRA COMUNITAT  En este taller coneixerem què és una llegenda i coneixerem algunes de les més importants en la nostra comunitat. Finalment, cada un de nosaltres realitzarem un viatge per la nostra imaginació i relatarem la nostra pròpia llegenda inventada per nosaltres mateixos i se la comptarem a la classe

Santa Faç. Sis històries per un miracle (investigació acad.)

Pròleg El meu objectiu amb aquest treball és donar algunes pinzellades sobre algunes històries que s’amaguen darrere d’una tradició que per als alacantins, creients o no creients, podríem dir que és un dogma de fe: la Santa Faç, el llenç de Verònica1. Un d’aquells referents que es troben dins de l’imaginari dels alacantins, juntament amb l’Hèrcules, el Castell de Santa Bàrbara, l’Esplanada i el mar amb les platges i palmeres.

El Tio Cuc, sàtira alicantina en valencià (4at ESO)

El Tio Cuc, sàtira alicantina en valencià Sabíeu que durant la segona meitat del primer terç del segle XX, el diari més llegit i venut en Alacant ciutat i província era escrit en valencià? Parlem d'El Tio Cuc, setmanari satíric fundat el novembre de 1914 i desaparegut el novembre de 1936, coincidint amb la mort del seu fundador, editor i director, l'alacantí...