Historiadores de la provincia de Alicante
El present article és un recull de diferents treballs de Maria Teresa Riquelme
Quiñonero al voltant de les edificacions a l’Horta d’Alacant, especialment de les
de caràcter civil.
Riquelme Quionero és Professora Associada, Departament d’Humanitats
contemporànies, Àrea de Antropologia social de la Universitat d’Alacant.
La Germania valenciana
Introducció
Es compleixen 500 anys de l’esclat de la guerra de les Germanies. Contràriament al que ha passat a Mallorca, els valencians hem fet ben poc per recordar-la, tampoc els castellans respecte a les Comunitats, com aquests dies ens recordaven Vicent Baydal i Lorenzo Silva. Algunes activitats a escala local, com les d’Oriola al voltant de la batalla de Bonança,…
Les Torres de l’Horta d’Alacant
Es tracta d’un sistema defensiu que es va anar
aixecant a l’Horta durant el segle XVI principalment
per a protegir persones, béns i estris davant l’atac
dels corsaris barbarescos que realitzaven ràtzies a
les nostres costes.
Els algerians i tunisians, d’acord amb els turcs,
atacaven contínuament les poblacions costaneres
per obtenir botins i captius que després….
Les Germanies
El juny 1521 va esclatar el conflicte de les Germanies al Regne de València. VA ser un període convuls que coincidí amb el canvi de Dinastia en la Corona d’Aragó. Carles I, de la casa d’Habsburg succeïa el seu avi, Ferran II, de la casa de Trastàmara.
Al darrere de la revolta trobem els petits i mitjans artesans i comerciants de les ciutats, la petita burgesia, i els camperols pobres…
El cultiu de l’Horta d’Alacant va ser possible gràcies a un seguit d’infraestructures que duien l’aigua des del riu Montnegre fins als camps de la Condomina, Sant Joan i Mutxamel.
Aquest sistema de regadiu té el seu origen en els temps dels romans, dels quals ja coneixem séquies, com la dels Enamorats, que venia des d’un poc més amunt de l’actual pantà de Tibi fins a Sant Joan, així com altres infraestructures escampades per tota l’horta. Els àrabs van perfeccionar i….
La intenció d’aquest treball, resum del llibre de Gerardo Muñoz, és posar en relleu un seguit de dades referents a l’economia del municipi del Campello com a part integrant de l’Horta d’Alacant, una horta que en part ha desaparegut, però que encara, en determinats punts, manté un cert potencial. Una horta que hem de mirar des del punt de vista de la tradició econòmica que explica la major part del seu patrimoni: els centres urbans,…
És una plana litoral de caràcter diluvial regada al centre de l’Alacantí, que s’estén pels termes d’Alacant (la Condomina, la Santa Faç i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble). El territoricultivat està delimitat per les serres de Bonalba i Ballestera i el barranc d’Aigües de Busot, on comença la comarca que es coneix com…
L’Horta d’Alacant és un espai compartit entre els municipis d’Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant i el Campello. Gràcies a les aigües del riu Montnegre,en aquesta zona va haver una intensa activitat d’explotació agrícola,on encara ara es conserven estructures hidràuliques des de temps dels romans…
Alacant Islàmica
Del segle XII tenim una descripció feta pel geògraf àrab Al-Idrisi: ciutat petita amb bones construccions. Té soc, mesquita, aljama i una altra mesquita amb predicació. Exporta espart. Té fruita i llegums, figues i raïm. Una alcassaba inassequible i enlairada…
