L’horta d’Alacant. Arquitectura i oci de l’oligarquia alacantina (investigació acad.)

El present article és un recull de diferents treballs de Maria Teresa Riquelme
Quiñonero al voltant de les edificacions a l’Horta d’Alacant, especialment de les
de caràcter civil.

Riquelme Quionero és Professora Associada, Departament d’Humanitats
contemporànies, Àrea de Antropologia social de la Universitat d’Alacant.

Una història d’Elx (investigació acad.)

UNA HISTÒRIA D’ELX
A tall d’introducció
Aquest treball no pretén ser més que la història dels fets que realment van imprimir el caràcter tan especial dels elxans. Probablement, la Dama d’Elx siga la icona amb la qual tothom relaciona la ciutat d’Elx. Molts coneixeran que Elx disposa del tercer palmerar més gran del món, una herència dels àrabs que nasqué marcada per la centuriació dels romans i la millora del seu sistema de reg.

En Elx es trobaren cristians i andalusins i,…

La Germania Valenciana (investigació acad.)

La Germania valenciana

Introducció

Es compleixen 500 anys de l’esclat de la guerra de les Germanies. Contràriament al que ha passat a Mallorca, els valencians hem fet ben poc per recordar-la, tampoc els castellans respecte a les Comunitats, com aquests dies ens recordaven Vicent Baydal i Lorenzo Silva. Algunes activitats a escala local, com les d’Oriola al voltant de la batalla de Bonança,…

Les torres de l’horta d’Alacant (1er ESO, 2on ESO)

Les Torres de l’Horta d’Alacant
Es tracta d’un sistema defensiu que es va anar
aixecant a l’Horta durant el segle XVI principalment
per a protegir persones, béns i estris davant l’atac
dels corsaris barbarescos que realitzaven ràtzies a
les nostres costes.
Els algerians i tunisians, d’acord amb els turcs,
atacaven contínuament les poblacions costaneres
per obtenir botins i captius que després….

La burgesia alacantina al segle XIX. “L’aristocràcia del bacallà” (4t ESO, 1BAT)

La burgesia alacantina al segle XIX. “L’aristocràcia del bacallà”

Les nostres comarques destaquen per la manca d’aigua que no permeté el floriment de l’agricultura, per això Alacant es va projectar sobre la mar. Per ell eixien tota mena de productes propis, destacant el vi, les panses o la barrella, o els vinguts des de Castella i vaixells de tot arreu desembarcaven en ell les seues mercaderies. Una de les principals importacions seria la deles salaons, principalment elbacallà, però també molts altres com la tonyina, el bonítol i més.

Al darrere del bacallà, aliment bàsic de consum de les classe…

ALICANTE ESPECULACIÓN, actualització 2005 -2021 (investigació acad.)

ALICANTE ESPECULACIÓN 2005 -2021

El present escrit parteix del llibre d’Alcaraz Ramos, escrit el 2005, deu anys abans de convertir-se en conseller de Transparència del primer Govern del Botànic. El primer document el vaig fer per una xerrada a finals del 2019. Ara li he fet una relectura per afegir o esmenar algunes de les idees, quan han passat dos anys del primer estudi. Els meus afegits i consideracions estan en cursiva, sovint intercalats entre les idees d’Alcaraz.

Les Germanies (2on ESO)

Les Germanies

El juny 1521 va esclatar el conflicte de les Germanies al Regne de València. VA ser un període convuls que coincidí amb el canvi de Dinastia en la Corona d’Aragó. Carles I, de la casa d’Habsburg succeïa el seu avi, Ferran II, de la casa de Trastàmara.

Al darrere de la revolta trobem els petits i mitjans artesans i comerciants de les ciutats, la petita burgesia, i els camperols pobres…

El reg tradicional a l’Horta d’Alacant (1er i 2on ESO)

El cultiu de l’Horta d’Alacant va ser possible gràcies a un seguit d’infraestructures que duien l’aigua des del riu Montnegre fins als camps de la Condomina, Sant Joan i Mutxamel.

Aquest sistema de regadiu té el seu origen en els temps dels romans, dels quals ja coneixem séquies, com la dels Enamorats, que venia des d’un poc més amunt de l’actual pantà de Tibi fins a Sant Joan, així com altres infraestructures escampades per tota l’horta. Els àrabs van perfeccionar i….

El Campello: De l’Horta a la mar. De la mar a la platja. De la platja al ciment (investigació acad.)

 La intenció d’aquest treball, resum del llibre de Gerardo Muñoz, és posar en relleu un seguit de dades referents a l’economia del municipi del Campello com a part integrant de l’Horta d’Alacant, una horta que en part ha desaparegut, però que encara, en determinats punts, manté un cert potencial. Una horta que hem de mirar des del punt de vista de la tradició econòmica que explica la major part del seu patrimoni: els centres urbans,…

La Taifa de Dénia (Daniya): espai de poder durant el segle XI (2on ESO)

El govern unitari i centralitzar del període de govern del Califat Omeia, quedà totalment desprestigiat com a autoritat política després dels problemes successoris interns dels Omeia al nomenar Hixam II com a Califa. Però Hixam II era massa jove, el que suposà l’ascens d’Almansor al govern. Aquest cabdill abans de morir nomenà el seu fill successor, generant una guerra interna entre els partidaris de Hixam II i els d’Almansor.